Dissenys exhibits a la Mostra Moda Mexicana
CATALÀ
CCAM - Barcelona 27 de Abril al 20 de Mayo 2023
Dissenyador: Jeanette Toscano
ARRELS
La cultura Purépecha, centre de l'Estat de Michoacán. La dansa dels vellets, una dansa molt tradicional i acolorida a Mèxic, ens va donar principalment la iniciativa per crear aquesta peça i mostrar el colorit no només de Mèxic sinó de tota Llatinoamèrica, l'ús de llistons de diferents colors i mides col·locats al coll sobreposat de la capa entrellaçats creant un teixit de “petatillo” fent honor a aquesta peça per dormir tan usada fins a l'actualitat en “ranxeries” del nostre país i altres regions d'Amèrica Central.
Materials: Drap de llana, llistons en colors vius, filades de cotó i seda i fils diferents.
Dissenyador: Isabella Martinez Pineda
HOMENATGE A LES MEVES ANCESTRES
El punt d'inspiració va ser pres dels antics costums, vestuaris, arts i oficis de les dones camperoles de les regions altes de Santander, Boyacá i Cundinamarca; prenent com a referència “La Ruana” i les tècniques de brodat i teixidura, que constitueixen sabers i oficis icònics de la regió.
Materials: drap cachimir drap bucle amb lurex, pedreria: mostaquetes gemmes, canutils perles, puntes, filets decoratius
Dissenyador: Mayra Roxana Bautista Martínez Xka’laa
GUNA XIGUIE
Està inspirada i influenciada en la cultura zapoteca de Teotitlán de la Vall. Vam voler representar la nostra cultura mitjançant l'ús de la llengua zapoteca que encara es conserva a la nostra comunitat i que volem que se segueixi preservant, també ens inspirem en els diversos materials com els diferents tipus de llana de borrego, angora, mohair i plomes d'aus. Es carda la llana i es transforma en fil fet a mà totes tenyides amb tints naturals com a anyil, cotxinilla, pericó, nou, huizache i magrana.
Materials: Llana de xurro de borrego, fibra de boc d'angora, fibra de mohair, plomes d'aus, cardats i filats a mà, tints naturals, anyil, cotxinilla, pericó, nou, huizache i magrana, cotó natural, teler de pedal.
Dissenyador: Leticia Salgado Nava
TEOCALLI
M'inspiro el nostre llegat prehispànic i la nostra identitat. És un argument, una motivació o un principi que serveix per justificar alguna cosa.
Temple Meravellós, Estada dels nostres Déus Prehispànics i llavor de la nostra cultura, complint profecies de captivar els quatre punts de la terra.
Materials: Plata 9.25, bany d'or 18 quirats i pedra volcànica recinte.
Dissenyador: Abril Alejandra Balderas Soto
ISÀRICA
Es basa en l'elaboració de la vestimenta de les comunitats indígenes que, si bé es caracteritzen per la simplicitat a les seves siluetes, el que els dóna el valor agregat a les peces és que reflecteixen una tècnica de teixit on impregnen la seva cultura a través dels colors, i brodats, els artesans estan involucrats en tot el procés de producció, i aquests processos han sobreviscut de generació en generació. És un punt important per impulsar dins la cultura perquè ha estat la base del desenvolupament econòmic de moltes comunitats des de temps remots.
Materials: Drap de llana, Fils de cotó, Cotó Vestit: Gavardina de cotó Telars: Filassa de cotó, Llana.
Dissenyador: Edgar Rodríguez Flores
PETÀMUNI
La inspiració prové del jorongo utilitzat en la dansa dels vellets originària de Jarácuaro, Michoacán. La història i l'actualitat dels pobles indígenes llatinoamericans mai no ha estat fàcil, s'han vist embolicats en una xarxa de discriminació i racisme per part de la societat “civilitzada” que els envolta. A Mèxic des d'èpoques prehispàniques la vestimenta ha estat una forma d'expressar les nostres tradicions i cultures, una d'aquestes peces era coneguda com el timalti, que era un llenç rectangular que cobria part del tors, que depenent del material i el color demostrava la teva posició a la comunitat (governant, noble, treballador).
Materials: Vinipiel i polipell en diferents colors, llistons i folre japonès. Matxets metàl·lics per al tancament de l'abric, muscleres d'hule escuma i varetes de plàstic.
Dissenyador: Verónica González Chacón
RAYÈNARE
Rayénare que a Tarahumara significa sol, em remet a la meva infància quan el meu pare ens portava a passar temporades a la Serra Tarahumara, entre els quals habitaven els Tarahumaras. La meva inspiració és el meu pare, ja que em va oferir oportunitats de coneixement, educació, convivència i amor a la natura. “Sol”, va ser de les primeres paraules que vaig escoltar i vaig aprendre en llengua Tarahumara. Això em remet a recordar el reflex del sol a les aigües cristal·lines dels rierols i rius. És per això el meu desig de plasmar tan bells records als meus accessoris, amb el propòsit de donar un reconeixement a aquesta cultura representativa de l'estat gran. Materials: Filferro de qualitat Darice i Designs wire AAA; filferro de memòria, vidre facetat, gotes facetades i vidre. Comptes i gotes de fang, les quals van ser elaborades per mans d'artesans tarahumaras.
Dissenyador: Erika Aideé Rivera Baeza i Nancy Salomé Rodríguez Juárez
KOAHTLI
Interculturalitat i Biodiversitat Llatinoamericana. És fonamental participar en la vida cultural, exercir llibertat de pràctiques culturals i accedir a les seves expressions materials i immaterials, com també protegir i transmetre a les noves generacions la saviesa, els costums i les tradicions dels nostres pobles.
Inculcar la preservació de l'art, la literatura, les festes i sense oblidar-nos de la biodiversitat particular de cada regió, tenint en compte que la cultura es relaciona amb el desenvolupament de la nostra actitud i formació de valors.
Materials: Capa: Base de drap de llana, Fils i cordó 100% cotó, jaquires de colors, folre de polièster i cambaya.
Dissenyador: José Gutiérrez Gómez
NICHINEL CUXLEJAL ANT'S WINIKETIK
Em vaig inspirar en la tradició i cultura del meu poble Nichinel Cuxlejal Ant's Winiketik, que pren com a referència la florida de la vida de l'home i de la dona, per la qual cosa a la meva peça apareix la representació dels mateixos en materials com l'ambre , el coure, els tèxtils, que s'uneixen per armar una joc de joieria al·lusiu a aquesta regió.
Materials: Ambre, coure, bany d'or, plomes, hematites, llistons, fils de colors, pedra volcànica i vidre tallat.
Dissenyador: Norma Araceli Torres Medina
GABARDINA TENAGO
La llibertat de la flora i la fauna del centre del país, així com els colors vius, que enalteixen les tradicions de Mèxic.
La globalització ha tingut com a conseqüència la pèrdua de tradicions, perquè s'explota i mal paga la feina dels artesans, per això busquem conservar i enaltir les tradicions.
Materials: Brodat de tenang en colors. Lli cotó. Tricot adherible. Poliseda setinat Brots de pressió.
Dissenyador: Aranza Huidobro Castro
ENTRE BRINCS I XINELLS
La proposta presenta diferents simbolismes i figures, però al nucli la inspiració són els xinels, tradició emblemàtica de l'estat de Morelos. Dins aquesta tradició la il·lustració del sac està inspirada en la llegenda de Coyolxauhqui (deessa asteca de la lluna o la via làctia. Em vaig trobar buscant tècniques o temes que impressionessin els jutges, però hi havia una cosa tan profunda en mi que no ho vaig poder evitar , això va ser la tradició del xinel amb què he crescut tota la meva vida, encara que al seu centre és una burla als espanyols aquesta ha crescut de manera que ara representa gaudi, unitat, ball, felicitat, és per això que per mi aquest sac és la màxima expressió de l'amor que tinc al meu poble, als balls, als arbres, als turons, als rius ia la meva gent.
Materials: Tela lleument vellutada, jaquires de 13 colors diferents, folre, muscleres, fil de cotó i fil de niló transparent.
Dissenyador: Andrea María Ríos Yunda
SISA
Per al disseny de la col·lecció Sisa, vam tenir com a principal punt de partida el tema de la convocatòria enfocant-nos en el relatiu a la participació en la vida cultural, per això vam viatjar enrere en el temps, en aquell moment en què ens van trucar el nou món , i en tots aquests elements culturals que evocaven la grandesa i la força amb elements artesanals realitzats amb plomes i metalls preciosos, ja que aquesta característica va representar diverses cultures de Mèxic i Llatinoamèrica.
Materials: Plata 960 Bronze. Coure. Vidres de Swarovski, Ceralun de Swarovski, Bany d'Or de 24 quirats lliure de níquel.
Dissenyador: Judith Yuridsi Zuleta Marroquin, Noa Milleni Castro Montes i Andrea Lizeth Gutierrez Muñoz.
KAUYUMARI
La peça té com a objectiu transmetre dues de les seves principals deïtats el peiot i cérvol blau, la silueta utilitzada fa referència a la seva vestimenta en les seves formes, llargs i talls. Un abric a l'alçada del genoll en color blau com a homenatge al cérvol ia l'aigua, les mànigues abullonades, amb puny al qual porta una tècnica artesanal en brodat amb chakira art molt popular en aquesta cultura, a la part superior es localitza una peça que simula una latuwaxa (tubarra) espècie de panyol que es nua al coll; en aquesta mateixa peça s'apliquen brodats igual que a la part inferior de la peça.
Materials: Teles, fil, tancament, fil per brodar i jaquira
Dissenyador: Melanie Martínez Sandoval, Karen Melisandra Rosales Rodríguez, Sandra Uriostegui Hurtado.
LA BELLESA D'UNA DONA NO ESTÀ BARREJADA AMB LA VALENTIA
La Revolució Mexicana va veure les dones adoptar un paper que la història ha oblidat majoritàriament, però que sempre és important rescatar. Les dones anomenades “Adelitas” o “Soldaderas”, no es va limitar només a les tasques domèstiques, elles van actuar en destacades labors com: participar en el camp de batalla, algunes eren reporteres, editores de diaris, mestres, telegrastes, infermeres o oficinistes, que van donar un valor vital a la seva presència. D'altra banda, al municipi de Tenango de Dorian, Hidalgo, hi ha una petita comunitat anomenada Sant Nicolau dels Ranxos, aquest lloc és el bressol del brodat de Tenango. El que caracteritza aquest brodat són els colors vius que ressalten al fons neutre de la manta. Les gures representen animals, personatges mítics, persones, situacions, festivitats i activitats de la vida quotidiana dels pobladors.
Materials: Gavardina 100% cotó, sueu camussa de polièster, botons folrats, fils mouline.
Dissenyador: Casandra María Soto Vázquez
ONEN
Cultura Lacandona Nahá: Cosmovisió, costums i entorn. En la llengua maia lacandona, “Onen”, significa “parent”, aquesta paraula forma part essencial dins de la cosmovisió dels Lacandons de Nahá, en la qual no existeixen objectes, sinó que tot ésser té un cor, una consciència, una ànima . Déus, home, fauna i flora es protegeixen entre si per poder sobreviure, sostenen que és el seu deure de mantenir en ordre la selva. Aquesta forma d'humanitzar la natura, fa que cada lacadó prengui com a parent un animal, connectant-s'hi a través de somnis que anomenen “wayak”.
Materials: Drap de Llana, Vinipiel, entretela, crinera, aerògraf, pantalla per a serigrafia, positius, raqueta, emulsió, emulsionador, tinta, fil per a confecció, botons de fusta, pintura acrílica, pinzell i vernís.
Dissenyador: Alejandra Cortez Martínez
HALIOTIS RUFESCENS
És una col·lecció de quatre peces elaborades amb petxina d'abuló i perles cultivades, composta per una bossa, un collaret, un anell i un parell d'aretes. pràctiques ancestrals i sustentables d'artesania i pesca així com de cultiu.
Materials: Petxina d'Abuló silvestre, incrustacions de perles cultivades, fil acerat, aplics de plata i coure.